Carles Senso

?Torna Rapsodes, una de les bandes que més ha contribuït a omplir el panorama musical valencià amb la seua proposta rap i ho fa amb "Ouiea" (Mesdemil, 2011), un disc del que surt a borbollons energia i optimisme.

El disc, com el nom Ouiea, desborda optimisme i ganes de viure. És la música una via d'escapament?

Citant al Rey de Picas, "La vida es capaz de pulir y moldear los bordes de nuestros espíritus". Efectivament la música representa per als Rapsodes una vía d'evasió i d'expressió. És l'eina amb la que ens trobem còmodes per a xarrar i abordar, des del nostre parèixer, les coses que ocorren al nostre voltant, Es un al·licient vital, d'alliberació, de connexió amb la gent, per que molt del nostre públic es pot sentir identificat amb el que contem. Som optimistes 100%, tot té un mig i dos vores i el que cal es traure conclusions i aportar solucions.

Tot a la vida és rap?

I tant, la vida pot ser el que vulgues, a més, tot el que ens passa durant el dia o la nit és rap, anar a treballar o quedar-se en el sofà, compartir una cerveseta amb amics, el passeig amb els gats (o gos), eixe mestre al que no tragues o aquell local que no coneixies on t´ho passes tant bé, eixe xic que et cuca un ull Éés a dir, tot a la vida és rap.

Malgrat això s'endinseu en terrenys híbrids pròxims al reggea, rock o dance...postmodernitat al poder.

No ens conformem, és a dir, hi ha tanta música que ens estimula i que ens permet viure moments especials i sentir distintes i magnífiques sensacions, que inevitablement bevem de distintes fonts per tal de fer brollar el nostre particular estil dins d´aquest boig món de la música.

A més, es llanceu també en castellà i anglès?

Clar, per què no? En el cas del castellà és el nostre amic i company El Papado el que extraordinàriament canta a la seua manera en Coses de la vida. I clar, per què no? Escoltem sovint música en altres llengües a més de la nostra, castellà, anglès, francès... llavors, per què no? També vam col·laborar fa temps amb Intèrprets de Llengua de Signes per a un concert on el públic majoritàriament eren persones sordes. Açò el que significa és que no ens tanquem...

No eludiu la crítica política i afirmeu que a "València passen coses rares". Realment la política del nostre país us ofereix raons com per crear un disc a la setmana.

Bé, ja sabem la situació que és viu al País Valencià i que no resulta difícil trobar punts on criticar les actuacions públiques en distints àmbits, en Educació, Sanitat, Economia i sobretot en el Social. De cada periòdic podríem traure profit, com en Xavi Castillo, i seleccionar notícies per comentar-les en clau de rap.

No podreu dir que no teniu amics... Desechos, Orxata, Aspencat, Make Some Are Us...

IEA, ens vam trobar moments en que el tema que ens ocupava ens demanava una veu distinta a les dels Rapsodes, o una guitarra elèctrica, o una orquestració amb vents, o inclús sorolls estranys que no trobàvem, llavors el que vam fer és trucar a alguns amics que sabíem que ens ajudarien, trompetes tubes, beatbox....ha estat un plaer treballar amb ells i elles.