En el mur teixit de pedra en el Jardí dels poetes, ordit a Morella per Raffaele Cantatore, figuren des del primer dia els versos de Labordeta. I ara fa uns dies, el sol de muntanya saludava la col·locació d'un poema de Carles Salvador. Des d'aquella altura olorosa i fèrtil, Joan Andrés, en nom d'El Pont, Cooperativa de Lletres que presideix, especificà que ens trobàvem en un pont estratègic per als valencians: el que ens uneix a Catalunya i l'Aragó. Vicent Pitarch recordà el mestre excursionista unit a Pompeu Fabra i a la paraula viva. I Joaquim Puig no oblidà les paraules del mestre valencianista en el Congrés d'Escriptors Antifeixistes del 1937 a València, plenament vigents: cal ser conscients de l'amenaça que s'abat sobre els fets autèntics i perifèrics, i les riqueses lingüístiques i culturals amenaçades.
Els escriptors congregats en l'acte, precisament, eren un teixit d'entusiasme líric aventurat contra els límits ignominiosos del mercat i l'hostilitat dels poderosos contra el jardí de la literatura en tant que pont entre la terra i la llibertat. Així, després d'expressar bones voluntats per a la nova associació que en el jardí dels poetes s'havia batejat, allí, entre els teixits de pedra de la Sala del Justícia de la ciutat-pont tèxtil, teixiren mostres dels llibres recents: L'amor, Històries naturals, La violinista de París, El magma silenciós, Partida, La nit en blanc, Subsòl, Fortuny Venise, Antologia d'escriptors castellonencs, i Set narracions curtes per a una setmana llarga.
Finalment, en la Morella vespertina i natural, es representà l'espectacle For sale o 50 veus de la terra, de Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà. Davall d'una projecció videogràfica d'imatges terrorífiques de la destrucció del País arran de costa, i amb el testimoni d'un acordió vibrant i trist, els poetes i literats ciutadans del jardí i del pont de lletres van acompanyar les dames crítiques, en una jeremíada realista i discreta que hauria de commoure les pedres i les consciències d'aquest País sord a la terra i a la lletra, incapaç d'olorar el jardí dels seus poetes, i per tant, matèria de saldo, d'enderroc o d'expoli. Es ven el jardí dels poetes. En anglés, for sale.
