Un amic que escriu en un diari digital em pregunta, tot contrariat, que com és possible que el corrector automàtic de valencià marca la paraula "peçó" com a no reconeguda. Diu que havia consultat bastants diccionaris i no l'havia trobada en cap. I que, en els bilingües, el castellà "pezón" equival a peduncle, mugró o altres. "Mugró, ho tinc clar, però és que per a allò que diem peçó, d'una poma o d'una taronja, l'única forma correcta és peduncle?", afegí.
Li vaig contestar que compartia la seua contrarietat, però que n'hi havia algun on podia trobar el vocable esmentat, com ara en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en el Diccionari català-valencià-balear. I també en l'excel·lent recull lèxic Valencià en perill d'extinció, d'Eugeni S. Reig.
No comprén, ni jo tampoc, per què la majoria de diccionaris no inclou (com ha ocorregut en molts altres casos) un mot tan general i tan corrent en valencià, usat per Vicent Andrés Estellés i altres escriptors; però alhora em replicà, lletraferit com és, que el DOPV és només ortogràfic, sense definicions. "Però l'entrada peçó deu referir-se a allò que tots entenem per peçó, i no crec que es referisca a un sac de safanòries ni a un concepte cibernètic", vaig contrareplicar. Peçó és "la cua i part del fruit o flor unida a la rama o a la planta" i també "part inferior de l'orella que penja com un pèndol". "Colliu les taronges rant al peçó" i "Ara els xics també es foraden els peçons de les orelles". En altres variants de la llengua, peduncle i lòbul, respectivament. Però la protuberància de l'arèola mamària és el mugró; en este cas, alerta amb la interferència del castellà, no és peçó.
Tinguem a mà peduncle i lòbul com a sinònims, però escriguem, quan toque, peçó, sense complexos, perquè és ben valencià i cal no bandejar-lo. Algú imagina un comerciant de taronges ordenant als collidors que no "despedunclen" les mandarines?
