Comboi

L´altre dia em preguntava algú quin sentit tenia la paraula «comboi». Li vaig respondre que, si en un sentit literal, volia dir un conjunt de vehicles que van en una mateixa direcció, i que el mot en orígen anava lligat a la guerra, en la meua memòria personal, i en la de la majoria dels valencians, muntar un comboi, o anar de comboi, té un sentit de festa, i va lligat als dies de la Pasqüa, i no als de cap guerra. El comboi és encara, per a molts, el sarau que s´organitza en aproximar-se els dies de Pasqüa, per muntar els típics berenars o eixides en colla. Abans, al poble on vivia, les parelles de joves muntaven en carros que engalanaven amb palmes i flors i marxaven al camp, a menjar i beure i ballar per celebrar que la pasqüa havia arribat, i amb ella el bon temps de les flors i les fruïtes. En la meua joventut anàvem com podíem, a peu, en bicicleta o en un doscavalls, però sempre amb el picup, i a ballar. De comboi. I jo dic que és per això que, sense adonar-nos-en, la parla col·loquial ha convertit el mot comboi en una mena de treball alegre, i en grup, on cadascú aporta el que té de millor, o el que millor sap fer, amb la finalitat de compartir una alegria; aquesta faenada se sol fer de bon gust, perquè la seua finalitat és sols passar-ho tots bé, festejant la vida. I és per això que el nostre parlar ha creat aquest bell sentit nou al mot comboi, i ha fet un verb com acomboiar, que vol ser sinònim d´animar algú altre a la participació en una causa bona, i que també pot declinar-se en reflexiu, quan és u mateix aquell qui s´acomboia a participar, és clar, d´un comboi. I d´aquesta manera u en forma part, n´ajuda a muntar un, o va de, quan participa amb gent d´una activitat, per gust, i no per obligació. És per això que a tots ens agrada tindre un bon comboi quan arriba el diumenge de pasqua. És a dir, avui.