El 5 de maig comença el periode de matriculació dels xiquets i xiquetes que inicien la seua escolarització. I, com cada any des d´en fa molts Escola Valenciana realitza una campanya sota l´eslogan «Matricula en valencià». Dirigida a pares i mares, anima a inscriure les criatures en els Programes d´Ensenyament en Valencià (PEV) o en els Programes d´Immersió Lingüística (PIL). La recomanació que hi fa no és banal: aquests dos programes, on la nostra llengua té una presència preponderant, són els únics que garantixen que en acabar l´escolaritat bàsica, els xiquets i xiquetes dominaran per igual les dues llengües oficials , mentre que en altres programes on el valencià és només una assignatura i té poca presència en la resta de matèries, el bilingüisme no està garantit perquè el domini de valencià serà deficitari.
La mateixa Conselleria d´Educació ha realitzat investigacions que confirmen que els alumnes dels programes en valencià obtenen més bons resultats en valencià, castellà i anglés. Perquè aprendre de manera primerenca dues llengües, prepara i afavorix l´aprenentatge d´una tercera i d´altres.
Però n´hi ha més: coneixer llengües és obrir la ment, és coneixer cultures i aprendre a respectar-les i estimar-les. I en el procés d´aquest coneixement, no es pot desaprofitar el bagatge i les possibilitats que aporta l´aprenentatge i ús del valencià que és la llengua pròpia dels valencianoparlants i la llengua pròxima dels no valencianoparlants.
Per això mai no entendré els arguments d´algun pare o mare –que actualment en són ben pocs, per cert—que desitjaria que els seus fills no dominaren el valencià. És com si, tenint la possibilitat d´utilitzar els dos braços, volguérem que els nostres fills n´utilitzaren només un. O com si volguérem que només conegueren un programa de l´ordinador quan hi ha possibilitats d´utilitzar-ne més.
I per tot això que acabe d´esmentar, l´administració valenciana no hauria de fer ni un pas endarrere i sí molts passos endavant.
