Acostar i apropar

06.05.2011 | 02:00

J. Leonardo Giménez

El nostre verb "acostar" té el seu homònim en castellà, quant a pronúncia i a escriptura, però són de significats totalment diferents. El nostrat representa "aproximar, posar a prop, arrimar, apropar (alguna cosa, algú)", també amb les seues formes pronominals, mentres que el castellà té el sentit de "gitar, gitar-se" per a dormir o per a altres menesters en què cal estar ben desperts (i despertes). Ocorre, pel que fa a la forma, com en "llevar" o "colgar" (de significats ben dispars en les dues llengües), però en este cas no hi ha interferència (com n'hi ha en colgar). El que sí que passa és que en el valencià de llibre el verb "acostar" es veu arraconat pel sinònim "apropar" i el pronominal "apropar-se", "el qual és absent del valencià tradicional i del balear", com assenyala el professor Abelard Saragossà en l'assaig El valencià de Bernat i Baldoví .
Però, igual que succeïx amb tants mots i expressions preferents del model que Quim Monzó anomena "postnoucentista", apropar no s'ha integrat en la parla quotidiana i natural de la majoria dels que tenim el valencià com a primera llengua.
És curiós que vocables i formes que semblen calcs del castellà, com ara creuar i l'esmentat apropar, aconseguixen desplaçar, en la llengua escrita (i oral, però llegida), les formes tradicionals equivalents travessar, acostar, respectivament, i altres. També s'hi bandeja, sovint, arrimar, arrimar-se, un altre verb que deu sentir-se deprimit davant del llibresc apropar.
Però més curiós encara és que la promoció d'eixes formes, tan pròximes al castellà, no provinguen directament de la interferència d'este, sinó d'institucions i autoritats lingüístiques per a les quals la divergència i la separació del castellà, sovint, és una professió de fe i un senyal d'identitat, com passa amb el pobre "lo", tan valencià i tan català ell, però condemnat a les tenebres dels barbarismes i de la incorrecció, a pesar d'estar en la boca de tots els parlants d'este idioma, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Enlaces recomendados: Premios Cine