El patró lingüístic de les sèries en valencià que actualment emet Canal 9, encara que peca d'una certa indefinició, és bastant acceptable (oblidem ara l'empobriment fonètic, molt patent), entre altres coses, perquè és creïble i assumible, en conjunt, per a la societat valenciana, sense massa academicismes estranys a la parla real.
Però posats a fer les coses mitjanament bé, no entenc per què no les fan bé del tot i no es posen els mitjans per a impedir el muntó d'interferències castellanes que en tots els capítols, de totes les sèries, enterbolixen el que podria ser un estàndard valencià de qualitat en tots els sentits.
Tot això a pesar dels excel·lents professionals de la correcció lingüística que té RTVV. Entre moltes altres interferències innecessàries, en l'exitosa sèrie L'Alqueria Blanca, en dos capítols seguits, s'ha sentit que "Fina m'ha donat carabasses" i "Si Fina ha donat carabasses a CentoÉ".
Mai de la vida les valencianes han donat "carabasses" quan han rebutjat un xicon (per a festejar o per a ballar). En donen una i en sobra. Així s'ha dit sempre i així ho constaten els diccionaris i infinitat de textos escrits, com ara el llibre Les nostres paraules del veí d'esta pàgina Eugeni S. Reig, que entre altres exemples de "carabassa", com a present simbòlic del rebuig d'una dona a un home, cita la coneguda "Ja ve Cento de ca la nóvia, ja ve Cento malhumorat. Ja ve Cento ballant la trompa, carabassa li han donat".
Més destrossa lingüística, encara, va representar, en la triomfadora sèrie mencionada, que el capellà don Cipriano diguera que "Ja he manat la carta" o "Mana'l a pastar fang", en comptes de "Éenviat la carta" o "Envia'l a pastar fang".
Calc relleig, d'última fornada i d'autèntica subordinació lingüística, al qual s'ha referit el precitat lexicògraf en un article publicat en este mateix diari i en altres, on criticava la permissivitat i deixadesa de Canal 9 davant les interferències, amb la precisió i la solidesa argumental que el caracteritzen.
