Pere Escrivà i Sabata, noble valencià dels segles XVI-XVII i vinculat a l'administració regnícola, va arribar a ser oficial de la batlia reial. En els últims anys de la seua vida va rebre una amonestació pels fraus comesos en l'exercici del seu càrrec. En relació amb això, la seua actuació començà a ser investigada per l'Audiència de València, el 1626, després que, per relació de "personas fidedignas", s'hagués constatat "el descrédito grande que tiene la recepta de la baylía general d'esse reyno". La conclusió a la qual arribà el magistrat comissionat per al cas, fou que la situació era de "lástima": Escrivà desfalcava la meitat dels diners de bona part de les àpoques -els rebuts- que havia de pagar com a receptor dels albarans de la batlia valenciana. Breument: Pere Escrivà feia constar que els creditors rebien el que es deia al paper, però en realitat signaven la conformitat "no aviendo recebido efectivamente más que la metad, y este trato es muy sabido en lonja y se tiene por cierto". Hi havia, per tant, una malversació dels fons i l'estafa degué ser de magnituds considerables, ja que Escrivà "siendo como era un cavallero muy pobre, está oy de los más ricos de la ciudad".
Pere Escrivà va ser sancionat amb la suspensió en el càrrec durant un any, a partir de juny del 1628. Però, només quatre mesos després va ser rehabilitat a instància del mateix virrei, qui al·legava, d'una banda, "la falta que haze su persona para el exercicio d'este officio" i "los muchos años que ha servido y la calidad de su persona". Fins i tot, uns mesos després, per mort seua, el va succeir al càrrec el seu fill, Lluís Escrivà i Bertran, que ja era baró d'Argeleta i acabà ocupant també els càrrecs de mestre de la seca i receptor de la batlia general del regne de València.
Les dades provénen de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i figuren en un treballet que hem elaborat Vicent Baydal i jo mateix, i són totalment tangencials als nostres propòsits. Però aprofiten, ara, per veure com funcionaven les administracions antigues: es cometia un delicte i el poder no sols el tolerava sinó que el premiava, a la fi. En una democràcia actual, el poble no ho admetria. Un comportament no ètic en qui detenta el poder, no podria ser recompensat de cap manera. O si?
