Als qui hem llegit els versos, i coneixem la trajectòria del conseller cessant -o siga, a escasses setmanes de traspassar el seu treball polític dels darrers anys al conseller següent- d'Educació -o siga, la màxima expressió de la vida qualsevol societat- Alejandro Font de Mora -un Font de Mora!, amb la tradició cultural familiar que implica-, ens pot doldre que siga a ell, per simplificar, a qui assenyalen -¿a qui, si no?, diran moltes veus en els temps pròxims- les amplíssimes discrepàncies arran del seu testament polític. Si no altre, això pareix la seua intenció d'acarar el problema central de l'educació de les pròximes dècades, el multilingüisme, substituint el sistema de "línies" d'ensenyament en valencià per una proposta percentual de convivència entre valencià, castellà i anglés -convivència només complida fins ara, precisament per les "línies" de l'ensenyament públic que se suprimirien, i incomplida per la resta de centres, i escandalosament per molts centres privats i concertats, a pesar de ser subvencionats per la societat valenciana, víctima de tal incompliment.
Seria tristíssim que la necessitat de dotar a tot el sistema educatiu valencià d'un multilingüisme actiu, i no solament a les actuals "línies" en valencià -per cert: multilingüisme, a països europeus com el nostre, vol dir quatre llengües, no tres- com a alternativa a l'actual, siga exercida oblidant que en el llenguatge humà no existeix propietat privada (ni familiar), i que res no pot fer-se'n sense consensos socials, i que els objectius del sistema educatiu s'orienten en una societat plena d'injustícies i desigualtats (lingüístiques), i que els coneixements lingüístics (sense els quals, cap altre coneixement no és possible) no s'orienten amb invents quantitatius.
Encara que, posats a discutir durant els pròxims anys, algunes preguntes valencianes resulten inevitables. Per exemple, aquesta: a canvi d'abolir la metodologia d'una línia de treball fecunda durant tres dècades per al multilingüisme valencià i per a la llengua més perjudicada, el valencià, ¿s'assegura, per exemple, que el quaranta per cent de tot el sistema educatiu valencià, sense excepcions, serà en valencià? Si així fóra, sincerament, ja fóra hora que parlàrem de la llengua de tots els valencians.
