Alguns ara tot ho emboliquen. I algunes sèries televisives en valencià, a pesar del seu bon model lingüístic, més encara. Ara enrotllen (i s´enrotllen) i enredren (o s´enredren) poques coses. Per la via del reductor terme castellà «liar», que quasi sistemàticament el traduïxen per «embolicar», van atribuint-se al verb «embolicar», ben nostrat, però que té els seus límits de significats, uns sentits i uns matisos que ben bé poden expressar-se amb els verbs mencionats i amb altres. Ocorre com en els deprimits «acostar» i «arrimar» que, potser per la influència del castellà acercar, són també sistemàticament substituïts, en el model lingüístic de llibre, per l´artificiós «apropar». O com «creuar», que sembla un calc del castellà «cruzar», que s´ha apoderat més del compte del tradicional «travessar».
En un capítol d'una sèrie de televisió hem pogut sentir «eixos dos estan embolicats», referint-se a un xic i una xica que es veien d'amagat. No cal tant. De segur que la parella esmentada s'embolicava i es feia un bolic amb cames, braços i cossos en moltes ocasions, però no sempre devien estar així. Millor seria dir que «estan enrotllats», encara que, també, en sentit figurat, és clar. També hem pogut escoltar, «de les paraules han passat als fets, i s'han embolicat a galtades». Si s´embolicaren poques se´n pegarien, de bufetades. Més ben dit estaria «…s´han agarrat a galtades», «…l´han mamprés a arrear-se galtades» i altres expressions més apropiades per al cas.
També es pot usar «enredrar» (o «enredar») en comptes d´«embolicar» en una frase com «el van enredrar i ara no sap com eixir-se´n del negoci». I hi ha qui embolica un cigarret, en comptes d´«enrotllar-lo» o de «rotllar-lo», com tota la vida. I també podem «plegar un cigarro (o cigarret), com fan i diuen en molts pobles valencians». És a dir, emboliquem els regals, els paquets i tot allò que siga necessari o emboliquem-nos quan calga, però no renunciem a enredrar(-nos) ni a enrotllar(-nos), si fa al cas.
jesusleonardo.gimenez@gmail.com
