Hi ha notícies impactants que de tant en tant es repeteixen. Com la d´un joc que feien uns xiquets palestinians tot imitant un atac suïcida. Algú d´ells representava l´atacant, els altres representaven les víctimes i tots morien en aquell joc infantil. Ho vaig comentar en aquest mateix espai fa uns anys. Ara acabe de llegir una notícia semblant però referida a xiquets paquistanesos. I no és estrany, els menuts sempre juguen a imitar els grans i en aquest cas, allò terrible és l´objecte de la imitació.
Però fa pocs dies, quan encara em sentia impressionada per aquest fet, vaig llegir que en Pakistan havien rescatat uns xiquets que havien sigut reclutats per cometre atemptats suïcides. Si afegim que en diversos països, bàsicament africans, hi ha xiquets soldat que serveixen com detectors humans de mines i d´altres que participen en altres tipus de missions amb resultat de mort, conclourem que l´horror al que hom pot arribar sembla no tindre límits. Perquè sí terrible és la violència en general, la que es relaciona amb criatures resulta ilimitada, esgarrifosa.
I nosaltres, tan tranquils. Vull dir que saber eixes coses sembla que no ens impressiona, que ens refugiem en allò de «com que jo no puc fer res…». Però és terrible i mostra d´una crueltat màxima. Diguem-ho almenys, denunciem-ho. Demanem la intervenció internacional per acabar amb eixa violència sobre els infants! I que s´incidisca també sobre totes les violències que en major o menor grau els afecten, a nivell mundial i a casa nostra. Perquè hi ha maltractaments i ha els casos de pederàstia, molts relacionats amb la pornografia infantil, als que no sembla donar-se suficient importància.
El món dels xiquets i xiquetes hauria d´ocupar el màxim d´atencions, públiques i privades: la seua protecció, la seua educació, la seua felicitat. I tota la societat hi hauria d´implicar-se començant per oferir-los uns valors positius universals, com ara el de l´autoestima, el del respecte, el de la col·laboració, el de l´esforç personal i el de l´esperit crític entre altres. I aportar-los aliments correctes, tant materials com per a l´esperit i la intel·ligència. Però de vegades se´ls ofereix menjar-fem, tant per al seu estòmac com per al seu cervell.
www.carmemiquel.com
