Enguany se celebra un any anomenat «Espanya-Rússia». Les amenitats que acompanyen la decisió i la celebració de tal anyada són més enigmàtiques que nombroses. Com era d´esperar, l´Ermitage i el Prado han intercanviat grandeses pictòriques. El Rei d´Espanya ha viatjat cap allà amb tota classe de bones voluntats, mentre vindrà –o ja ha vingut, que per al cas és el mateix- de les estepes orientals el president o el primer ministre...
Però, si no n´hi ha prou amb tal fràgil cronologia, propose l´alternativa de l´any que ve, el 2012. No per res, sinó perquè, rellegint Guerra i pau, he retrobat els passatges de la batalla de Borodino i de l´anomenat incendi de Moscou, que, paradoxalment, significaren el principi de la fi de Napoleó, pocs mesos després del Viva la Pepa, o siga, la Constitució de Cadis, assetjada per les tropes napoleòniques internacionals que decaigueren a Arapiles. Aquesta batalla s´esdevingué 199 anys farà la setmana que ve, i la de Borodino a finals d´agost, el dia de sant Lluís, rei de França.
Però en realitat, el motiu que vull adduir és un altre: la traducció de Guerra i pau que he llegit és pèssima, tot i formar part del catàleg de l´editorial catalana líder: Andrei hi sembla un passerell, Nataixa una bleda i Pëtr un besuc... D´això, de les traduccions incomprensibles dutes al castellà o al català des del francés, em parlava fa poc Alejandra Soler, companya que fou d´Arnaldo Azzati –un dels fills d´Azzati-, i amb ell exiliada de la guerra d´Espanya a la Unió Soviètica. Ella, ara en la seua València nadiua, s´emociona encara, recordant els detalls lingüístics i literaris d´una de les contribucions victorioses de la generació d´exiliats després de la derrota d´Espanya: per primera vegada en la història era possible traduir directament de la llengua russa a les llengües d´Espanya, i d´aquestes a aquella.
Molts dels participants en tal històrica victòria van ser ciutadans valencians de Moscou: la mare Moscou de Pedra Blanca, acollidora de les biografies d´Arnaldo i Alejandra, de Perona, d´Uribes, de Galán i Reme, Sánchez Esteban i Luz, Santacreu i Pepita, Pozo, Vento, Pertegàs... Subtil Moscou, renascuda sempre dels incendis de la Revolució, la pròpiament dita —la Francesa—, i la del segle XX, de la qual fou capital. Molt d´ignorat i tot per a recordar.
meseguer@fil.uji.es
