Doblar i doblegar

Fa dos setmanes deia que no hauríem de renunciar a verbs com «enredrar(-nos)» ni «enrotllar(-nos)» en favor d´un ús quasi exclusiu d´«embolicar(-nos)», com tampoc hem d´abandonar paraules o expressions genuïnes i comunicatives, com és el cas de «doblegar», en el sentit de «plegar, els llençols, les mantes, els fulls, els braços, les cames, el cos, etc.» o de «tòrcer o entortillar, un fil d´aram, una barra de ferro, una branca». No cal doblar res d´això, perquè «doblar» és «duplicar», és a dir, multiplicar per dos; per tant, si en tenim prou, de llençols, no els doblem, amb doblegar-los per plegar-los ja anem bé, i així la resta d´exemples, perquè doblar les cames i els braços no és fàcil per a un mortal.
Sí que és possible (per a alguns) doblar els ingressos, si aconseguim duplicar-los; els fills, si en tenim dos i esperem bessonada; les claus, quan fem còpies; el pas, quan incrementem el ritme de la caminada; es doblen les pel·lícules, quan els diàlegs es versionen en una llengua diferent de l´original; en esport, quan un jugador dóna suport, a un company, etc., però les campanes no doblen quan el batall les fa sonar assenyalant una defunció, sinó que toquen a morts, ni doblem una cantonada quan trenquem a la dreta o a l´esquerra, sinó que girem al cantó.
No hem d´empobrir el llenguatge prescindint de «doblegar», perquè els dos verbs tenen sentits diferents i ben precisos. A banda dels significats descrits, «doblegar» és també «fer anar, amb una càrrega excessiva, acatxat o corbat», «aclaparar» («Els impostos ens dobleguen»), «obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, véncer la indocilitat» («Van doblegar la seua resistència a vendre el solar»). Estos últims significats, vius i coincidents amb el castellà, tenen una connotació negativa, com la té, per als barons, arribats a la senectut avançada, que alguna cosa que no se´ls doblegava se´ls doblegue. I ahí, clarament, el verb és «doblegar», mai «doblar». Ja seria massa, tindre´n dos però doblegats.

jesusleonardo.gimenez@gmail.com