El president de la Generalitat, Alberto Fabra, té moltes tasques al davant, multiplicades estes per la maleïda crisi, però com a màxim representant dels valencians, en té alguna que no deu ajornar massa, com és parlar amb normalitat la llengua pròpia del poble que presidix. No sols aprendre-la, sinó usar-la habitualment en l'exercici del seu càrrec.El valencià és un constituent cabdal de la nostra singularitat i idiosincràsia, i deu ser-ho de tots els valencians, i no sols dels que el tenim com a llengua mare. És el tret singular i diferenciador més visible. Però si eixe deure, almenys moral, és aplicable al conjunt de la societat valenciana, molt més ho és per als que representen el poble que té eixa singularitat. Si als escolars se'ls exigix el coneixemt de tres idiomes, amb més motiu els càrrecs públics, i el president de la Generalitat el primer, han de predicar amb l'exemple i tindre el compromís ineludible d'usar la llengua pròpia.
Per si servix d'exemple, conec l'alcaldessa d'un poble gran, del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d'eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i així seguix. També estaria molt bé que el president emulara a Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaria al president que reprenguera el Decàleg d'Ares, una iniciativa fallida que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l'Administració. I acabe esta desiderata citant l'articulista Lluís Bertomeu, militant del PP, que en l'article Gestionem bé un triomf històric (Levante-EMV, 27-05-2011) deia, entre altres coses: "Ací es pot fer una política lingüística sense complexos i sense por, i el PPCV també ha d'utilitzar la singularitat que dóna tindre una llengua pròpia per a fer política valenciana amb majúscules". "Es tracta de fer valdre la llengua com a senya d'identitat. I també d'utilitzar-la com a valor diferencial, sent conseqüents amb la nova redacció de l'Estatut respecte a la llengua pròpia".
