Un senegalés, aprenent de valencià del programa de Voluntariat d'Escola Valenciana, es presenta, pel gener passat, en el despatx perquè li indique una novel·la i algun conte per a llegir en valencià. Com que sé que va a collir taronja, i són les nou del matí, li pregunte: "Que hui no colliu?". I em contesta que sí, però com que ha plogut durant la nit "hem d'esperar que s'eixuguen els tarongers". Em sorprenc tan gratament de la precisió semàntica que pegue un sortit, li dóne la mà i el convide a un te.
Açò sí que està bo!, resulta que alguns i algunes indígenes d'ací diuen que tot ho sequen (o se seca) i va un subsaharià, que fa quatre dies que xafa esta terra, i distingix perfectament "eixugar" de "secar" (o "assecar"). En valencià, abans de l'allau de calcs i d'interferències, que ens invadixen per un costat i ens acacen per tots, no ens secàvem les mans (no arribàvem a tant), sinó que ens les eixugàvem després de llavar-nos-les i rentar-nos-les. I la roba, la coberteria i els plats també s'eixuguen després de llavar-los i rentar-los. El mateix ocorre amb el monyo quan ja l'hem rentat i, prèviament, llavat. En canvi, en època de sequera, alguns rius se sequen (o s'assequen) i alguns pous també. Ara, amb la llarga i pertinaç crisi citrícola, veiem com hi ha molts bancals i horts abandonats on els tarongers se sequen (o s'assequen), però, en els que continuen cultivant-se, estos arbres s'eixuguen després de ploure, com deia l'amic senegalés.
Resumint, "secar" (o "assecar") fa referència a "alguna cosa que ha perdut la humitat que li és consubstancial". A més dels exemples assenyalats, se sequen (o s'assequen) les flors, el pa (quan es fa dur), etc., mentre que "eixugar" és "llevar el líquid o la humitat a alguna cosa a la qual no li és consubstancial ni l'aigua ni la humitat", com en els exemples indicats. Tot això, en els dos casos, a banda dels sentits figurats, que també n'hi ha, i bona cosa.
