PORTADA

El Cant Valencià homenatja ´Pepico´ Marzal

Una gala amb les millors figures del Cant d'Estil recordarà la trajectòria del cantador de Mislata

 

A. SAPENA VALÈNCIA L'Associació d'Estudis del Cant Valencià homenatjara a Josep Marzal Barberà, el próxim 25 de setembre, quan es compleixen 11 anys de la seua mort. L'acte, que es celebrarà en la sala Alfons el Magnànim del Museu Valencià d'Etnologia a partir de les 12 hores, recordarà la figura d'un del més grans cantadors d'aquesta modalitat de cant. El programa s'iniciarà amb una tocata de dolçainers i tabaleters, a la que seguira una evocació biogràfica i audiovisual de Pepico Marzal. Després del lliurament d'un diploma commemoratiu a Amparo Marzal, filla del cantaor, l'acte es tancarà amb una cantà de cant d'estil i albaes amb la participació de cantadors que interpretaren junt a ell com ara Pilareta, Victòria Sousa Victorieta, Carme de Castellar, Mari d'Aldaia, Josepa de Real de Montroi, Marisé de Montolivet, Milio del Puig i Flores del Puig. Com a versadors estaran Vicent de Rosa i Voro de Paterna.
Pepe Marzal va nàixer a Mislata el 26 d'abril de 1922. Son pare, que cantava valencianes i flamenc, el va instruir en la interpretació de cant d'estil quan no més tenia 6 anys. Però la saga no acabava en Pepico i el seu progenitor. El seu germà major Nel·let, el Xiquet de Mislata, va ser company inseparable en la seua carrera artística.
Aldaia va vore la primera aparició en públic de ambdós. Va ser l'any 1932 quan Nel·let tenia 16 anys i Pepe no més 10. El mestre Gadea els va escoltar i no dubtà en contractar-los. Des d'eixe moment, els Xiquets de Mislata, com eren coneguts, encetaren una carrera en la que alternaren amb figures del cant d'estil com ara Evaristo, el Muquero o el Xiquet de Bétera.
La guerra civil va interrompre la seua trajectoria des del 1936 al 1939. La interpretació no va ser l'única manifestació artística de Pepe Marzal i el seu germà, ja que participaren en les pel·lícules Entre barracas (1949) i Flor de lago (1950). Els organitzador de l'homenatge destaquen que "Pepico i Nel·let Marzal foren dos germans inseparables, units sobretot pel seu amor i passió pel cant valencià, dos veus que contrastaven harmoniosament: la del primer forta i valenta, la del segon suau i melodiosa, a més del bon vers de Nel·let".
A més, els germans van ser pares artístics d'una generació de cantadors i cantadores que han permés que tan genuina manifestació musical no s'haja perdut com són Marineta, Pilareta, Victorieta, el Morenet, Carme de Castellar, Mari d'Aldaia, Marisé de Montolivet, entre d'altres.
La mort del seu germà Nel·let al 1993 va ser la causant de que Pepico deixara de cantar. Va reaparèixer al 1995 en el Festival d'Avignon, l'únic recital fin la seua mort, el 7 de febrer del 2000 en Savigny sur Orge, a on estava establit des de 1960.

Enlaces recomendados: Premios Cine