Si alguna cosa significa que el programa Encontres de Ràdio Televisió Valenciana haja rebut el Premi 2011 al Foment de la Lectura, atorgat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, és un reconeixement diàfan a la qualitat d'un treball realitzat amb continguts, sensibilitat i atractius, per part d'un equip de guionistes, productors i tècnics que tenen manifestació setmanal nocturna en les idees, la veu i la imatge de Ricard Bellveser.
La merescuda notícia no destaca pel desavesat reconeixement als professionals de la comunicació televisiva que fomenten la lectura, sinó perquè subratlla l'existència miraculosa d'un programa fet en valencià. El premi s'atorga per primera vegada a un programa fet en "llengua minoritària", i cal afegir que el valencià és "minoritari" en relació al castellà, i a més, dins la programació de Ràdio Televisió Valenciana considerada a l'engròs. És d'esperar que l'empresa en prenga nota per a valorar els continguts culturals i l'aposta pel valencià: no són errors comercials -fins i tot per a una empresa amb un deute absolutament colossal- sinó motiu d'èxit. No són luxes ni gracietes, sinó necessitats socials protagonistes del present i del futur.
Encontres, amb el seu estil i les seues qualitats, implica quatre temporades senceres i la suma de més de 300 personalitats creatives presents en pantalla. I com a mínim, amb l'audiència següent, segons paraules amables de Ricard Bellveser: "quan menys gent et veu, et veu més gent que la que cap en una plaça de bous". En terres valencianes, caldria afegir, això és senzillament multitudinari: un 1 per cent d'atenció a una escriptora o un pintor equival al 100 per cent d'existències cultes i sensibles del país. Com que no hi ha precedents televisius a l'alçada dels temps, l'ocasió val per a evocar, per exemple, els de la ràdio, com aquell Nosaltres els valencians -recordant Vicent Pitarch-, o aquell De dalt a baix -recordant Toni Mestre. I sobretot, per a reconéixer la necessitat ineludible de l'encontre -la trobada, el diàleg, la crítica, la promoció- per a la pervivència i el progrés de l'audiència audiovisual, marcada per desencontres, subproductes i frivolitats caríssimes.
