Omplim i no plenem

La forma «plenar» està inserint-se en la parla d´alguns i algunes jóvens (i no tan jóvens), tant de valencianoparlants per via familiar com dels/de les que han aprés esta llengua en l´escola o en el carrer. És un calc innecessari que cal combatre perquè no cobrix cap mancança o necessitat comunicativa, com puga ser el cas de certs neologismes o accepcions o sentits relativament moderns, com ara l´ús intransitiu de «calfar» (els esportistes abans de jugar o competir) i altres.Eixa forma espúria, en compte d´«omplir», fa uns quants anys, sols era pròpia del llenguatge infantil, en alguns llocs, perquè és molt fàcil la derivació de «ple» a «plenar», però, abans, eixa «anomalia» no passava de la infància. De l´adolescència en avant, la relació generalitzada amb el món dels adults, els contes dels avis i els retrets per l´ús de «plenar» feien que s´usara prompte el tradicional «omplir». Però ara, a més, a causa de la derivació castellana de «lleno» a «llenar» s´ha convertit en una interferència que afecta jóvens de trenta i més anys, sobretot en pobles i ciutats grans, més afectats per la castellanització. La penetració de «plenar» amenaça ja la llengua escrita (i la cantada) perquè ja s´ha pogut vore, en un mitjà de comunicació escrit, un subtítol que deia «Xavi Castillo va plenar l´auditori municipal», encara que en el cos de la notícia, l´autora utilitzava la forma genuïna, «Xavi Castillo va omplir l´auditori municipal», senyal que els titulars els havia fet una persona afectada per la interferència. I deia que «plenar» també ha invadit la llengua cantada. Per exemple en la cançó Records, l´excel·lent conjunt Obrint Pas, se´n prenen la llicència i canten «Tantes vesprades que hem plenat, Tantes places que vam plenar». Els diccionaris registren la forma «emplenar», encara que remeten a «omplir». El DCVB indica que és «paraula viva» en el Rosselló, Conflent, Cerdanya, Empordà, etc. En el llenguatge administratiu solen usar-se les dos formes indistintament, «Empleneu el formulari», o «Òmpliga l´imprés». Això sí, els formularis s´omplim o s´emplenen. Mai es «complimenten», perquè «complimentar» és «fer o adreçar un compliment, una salutació, felicitar, etc.».