Tirar i estirar

Corregint el text d'un conte per a un concurs literari per a jóvens, en un diàleg, veig la frase: "No cal que truqueu, tireu la porta i entreu". A banda d'altres marques, tatxe el vocable "tireu" i el substituïsc per "estireu", amb un senyal de crida i la nota davall: "No cal que tiren la porta, els caldria un pic i una maça, amb què l'estiren n'hi ha prou". Quan li torne l'original, l'autor, un jove amb molt bona traça per a la literatura, s'adona de l'equívoc, riu la broma i em dóna les gràcies. Però a pesar adonar-se'n, en la conversa que tenim a continuació, cau repetides vegades en la mateixa errada que acabàvem d'esmenar, "tirant el fil recuperàrem la milotxa", en compte d'"estirant el fil recuperàrem la milotxa". No li ho dic, però pense, "on el van tirar?". I si el tiraren, "com recuperaren el catxirulo?". També esquiva, involuntàriament, la forma "estirar" dient "la vaig tirar tant de la trena, que caigué de tos", en lloc de "li vaig estirar tant la trena, que caigué de tos", o "la vaig estirar tant de la trena". El xicon té un boníssim nivell de valencià, però el de llibre. Li passa com a molts altres, empatxats de la vena lletraferida, que deuen amerar bé de la llengua del carrer i de la familiar, si volen escriure en un valencià creïble i assumible per tots.