En la meua columneta de divendres passat, en esta mateixa pàgina de Panorama, es colà un donyet indigestat de normativa, que posà un accent gràfic on no n'havia d'anar cap. La frase era "No cal que els personatges tiren la porta [É] amb que l'estiren n'hi ha prou", on el "que" de l'aplec "amb que" anava sense accent gràfic, perquè eixe "que", en este cas, és una conjunció i no en porta. Però en les versions publicades en paper i en línia el "que" aparegué amb la titla, "amb què l'estiren n'hi ha prou", de manera que, en virtut d'una hipercorrecció, la frase quedà sense sentit. L'errada pogué ser comesa per una persona o per una màquina (un corrector automàtic), però eixa classe d'errors els provoquen dos (o tres) punts de la normativa, que esmente més avall, que no s'assimilen com prescriu la norma, ni de cap manera, perquè són excessivament complexos i innecessàriament artificiosos, com es desprén d'opinions tan solvents com les d'Antoni Badia i Margarit i Joan Solà (Albert Pla Nualart, Això del català).
Els llibres de text emfatitzen que davant de la conjunció "que" no van preposicions (a, amb, de, en), i que estes només poden anar davant de "què" si va accentuat (per ser un interrogatiu o un relatiu fort), amb profusió d'exemples, però amb absència d'explicació, en molts manuals, del cas d'eixa conjunció condicional. En conseqüència, a la immensa majoria d'usuaris, incloent els d'alta competència lingüística, no els quadra l'estructura "amb que", sense accentuar, i opten sistemàticament per llevar la preposició o per accentuar el "que", com en el cas de la frase comentada del meu article. Josep Lacreu sí que posa l'aplec normatiu "amb que", amb valor de conjunció condicional, en el capítol dedicat a les preposicions en l'imprescindible Manual d'ús de l'estàndard oral, "Amb que li ho recordes, n'hi ha prou". També ho enregistra la GNV, "Amb que Neus parle, tot s'aclarirà". No falla l'usuari, falla la norma, que cal reformar-la o revisar-la, per evitar les contínues errades. De la mateixa manera que s'eviten molt els accidents de trànsit quan s'eliminen els encreuaments i les revoltes innecessàries i/o perilloses.
