Sobre el poeta Llorente

Em permetreu, benvolguts lectors, que vos parle de Teodor Llorente. Ho faig perquè, des del divendres passat, quan es van fer públics els premis Ciutat d'Alzira de l'editorial Bromera, no faig altra cosa que contestar preguntes sobre el personatge, i el llibre que li he dedicat. El somni d'una pàtria de paraules és això: una biografia literària de Teodor Llorente (València 1836-1911), de qui enguany celebrem el centenari de la seua mort. Qui va ser Llorente? El poeta i el personatge més rellevant del romanticisme valencià, i de tot el segle XIX. I en aquest assaig biogràfic intente mostrar la trajectòria vital, l'evolució humana, l'actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de la tradició poètica valenciana, i l'iniciador de la recuperació culta del valencià com a llengua literària. Llorente és el poeta, i el prosista, l'obra i la vida del qual, revisades i rellegides ara, al segle XXI, ens permeten d'una manera sentida i emotiva imaginar un país, un paisatge, i una època que si els tenim vius en la memòria és gràcies, justament, a que ell, amb els seus encerts i neguits, les seues febleses i contradiccions, va creure en una bella idea: fer renàixer de l'oblit un món pròxim de sentiments, d'emocions, de memòries, vivificant la llengua i la cultura històriques dels valencians. És, per tant, un homenatge a la pàtria de paraules que els valencians actuals «encara» sentim en la memòria col·lectiva. Aquesta biografia de T. Llorente vol ajudar, per tant, a vivificar-ne el record; el record del poeta, fonamentalment; i estic content perquè, gràcies al premi rebut, i a l'editorial Bromera d'Alzira, crec que s'assolirà l'objectiu d'aquest llibre, que no és un altre que anar contra l'Alzheimer cultural, contra l'amnèsia col·lectiva, contra l'oblit o el silenci que ens esborra del mapa, i a favor del present i del futur de la paraula viva, de la literatura, i de la memòria culta que ens permet saber-nos valencians.