Un professor de Batxillerat intentava explicar i precisar la diferència de significat entre "llavar" i "rentar", quan un alumne se li aürtà (en sentit figurat), disconforme amb una explicació que considerava banal, ja que "rentar" ja arreplegava els sentits que el professor volia distribuir en els dos verbs mencionats. L'alumne acabà la seua diatriba dient: "Jo em rente i prou". El docent, sorneguer i irònic, li contestà: "Més val això que res", davant de la possibilitat que el xicon, a més de no llavar-se, tampoc es rentara.El xaval devia tindre un empatx de valencià de llibre i una notable influència dels valedors de l'estàndard únic, que marginen la forma "llavar" prioritzant "rentar", i inclouen en este verb tot el significat que, per als valencians, té el verb "llavar".
En valencià tradicional, "llavar" significa "netejar amb aigua, sabó i altres productes líquids", mentres que "rentar" és "aclarir amb aigua allò que prèviament s'ha ensabonat, fregat o llavat". En el Curs de valencià (45 unitats) de la Conselleria de Cultura (1995), dirigit per Josep Lacreu, i publicat en Levante-EMV, unitat 32, es destria amb precisió el significat dels dos verbs, en l'apartat "Saber-la llarga", dedicat, precisament, als aclariments lingüístics i a combatre les interferències i l'empobriment terminològic. El DG de Ferrer Pastor també en feia la diferenciació, com Enric Valor en les Rondalles i en el DF, i com Vicent Pascual en el Tabarca. Els diccionaris del SALT, per descomptat, també ho fan, igual que el DV (GV, IIFV, Bromera, Lacreu). En canvi, en el DIEC 2, "llavar" remet a "rentar", sense cap aclariment de l'ús valencià dels dos verbs, i per això deu produir-se la marginació de "llavar" en el model de llibre. I fa també que alguns lletraferits només es renten. Però diga el que diga algun diccionari, continuarem llavant (i llavant-nos) la roba, la casa, el cotxe, el monyo, les mans, els peus i tot el cos. I a continuació ho rentarem, perquè, si sols rentem, la brutícia no ens la llevarem de damunt. I fa ja uns quants segles, Ramon Llull, Ramon Muntaner i Bernat Metge, ja feien llavar-se els seus personatges, com apunta el DCVB.
