Ara podria anar a pastar", diu Eugeni Alemany, en el programa Trau la llengua, del diumenge 6 de novembre, quan li acosten a la gola un esquellot com el que posen als animals de pastura. I jo vaig pensar: "Quina incomoditat, pastar farina, morter o fang amb una campana penjada al coll, sonant sense parar". Ric per no plorar. En eixa situació, el que tocava dir, en sentit figurat, era "Ara podria anar a pasturar". Trau la llengua és un bon programa, que té la finalitat de mantindre i/o recuperar paraules i expressions genuïnes i naturals de la nostra parla quotidiana, algunes d'estes en perill de desaparició o de caure en desús. Però ocorre que, de tant en tant, a causa de les interferències foranes i per descuits no massa tolerables, es colen vocables, locucions o significats bords i/o estranys a la nostra parla tradicional i corrent. És el cas de "pastar". En valencià eixe verb significa "convertir en pasta", "treballar la pasta", "mesclar farina amb aigua per a fer pa, galletes, etc.", "fer una barreja de terra o arena i ciment, o calç, algeps, etc., amb aigua". També "manipular" en sentit figurat: "No cal fer la reunió, la Junta ja ho té tot pastat". O despedir algú pejorativament: "No l'aguante, l'he enviat a pastar fang". En canvi, en castellà, "pastar" és "portar els animals que mengen verd a un prat o a qualsevol lloc que hi ha herba, brossa o altres vegetals, a menjar directament de la planta" i "l'acció de menjar-se l'herba, on creix, els animals de pastura". A això en valencià diem "pasturar". Com que els animals de pastura, bous i vaques, ovelles, cabres, etc., solen portar una esquella o un esquellot quan ixen a pasturar, Eugeni Alemany, amb la campana figuradament al coll, hauria d'haver dit "Ara podria anar a pasturar". "Pastar" i "colgar", "acostar", "llevar" i altres verbs tenen significats completament diferents en valencià i en castellà. Les ovelles i les vaques en castellà "pastan", en valencià "pasturen". I allò que nosaltres diem "pastar" en castellà diuen "amasar". Traguem la llengua, però no la traguem empastrada, que no fa bé.
