De fa pocs dies la Unesco acaba de reconéixer que la Festa d´Algemesí —la processó de la Mare de Déu de la Salut i els balls i altres manifestacions folklòriques i culturals que l´envolten— ha de formar part del Patrimoni de la Humanitat. Jo encara recorde quan la festa era cosa d´uns pocs que s´empenyaren a conservar-la i jo, sense saber massa bé per on anaven les coses, quan tenia poc més de deu anys, hi participava, feliç, fent de pastoret. Havien passat els moments més durs i després, a poc a poc, la Festa d´Algemesí, la que reuneix a tots els del poble, estiguen on estiguen, i ens fa sentir-nos més del poble que mai, ha anat recuperant-se. Hi van influir molt els anys primers de la democràcia, amb ajuntaments que es preocuparen per impedir que s´olvidassen les nostres tradicions més autèntiques. I els anys posteriors, també: és ben just reconéixer-ho. Fins i tot, quan s´han volgut fomentar altres manifestacions més o menys culturals, més o menys religioses, a Algemesí —i fins on jo sé—, les coses no han passat d´un discret esllanguiment que, a la llarga, ha portat i portarà al fracàs de les pseudodevocions importades o extralocals. Que no estan gens malament, però allà on són autòctones i pròpies.
A Algemesí, ens agrade o no, allò que triomfa, és la festa de la Mare de Déu de la Salut. Perquè hi va tot el món: els creients i els no creients, els que són de missa i comunió diària i els que no s´acosten a una parròquia ni per equivocació. Supose que influeix, per damunt de tot, la sensació de pertinença a una comunitat específica: Algemesí. Un poble que no té castells senyorials —sempre hem estat terra de reialenc— i que es va separar d´Alzira, comprant amb privilegis la seua independència. La qual cosa, per cert, reforçar la llegenda de la Troballa de la Mare de Déu. Però això és una altra història.
Ara toca celebrar l´èxit de molts anys de treball, la constància dels segles i de les últimes dècades. L´èxit del poble d´Algemesí, un poble, sobretot, valencià, i que, sentint-se orgullós de ser-ho i treballanat per ser-ho cada dia més, dóna a conéixer, ara, les seues tradicions al món sencer.
Vicent.J.Escarti@uv.es
