Abandonar els pinyols i baratar-los per ossos és, en la pràctica, un calc innecessari i un empobriment lèxic que se sent, més del compte, últimament. Comprant en una botiga de comestibles, em trobe un matrimoni jove que conec, amb estudis universitaris els dos. Ell, valencianoparlant relativament novell, però amb bona competència del valencià de llibre. Ella el parla des dels bolquers. Després de les salutacions de rigor, a continuació de separar-nos, sent que la xica li diu al marit, "Agarra dos pots d'olives negres". Ell li contesta preguntant: "Les olives amb os o sense?". Morfologia i sintaxi, perfectes. Però ella tota astorada li amolla, "Guapo meu, com t'he de dir que les olives no tenen os, tenen pinyol. Agarra'n un de cada". Això és ensenyar valencià, en la intimitat i en públic.

No vull dir amb això que magnifique els valencianoparlants de transmissió familiar davant els que fan seua esta llengua en l'escola o més avant, sinó que els dissenys curriculars, que elaboren les autoritats educatives, haurien posar més èmfasi a combatre les interferències i els calcs innecessaris del castellà i d'altres idiomes. I dotar, d'esta manera, els mestres i professors de més i millors recursos que visibilitzen i prioritzen les formes i lèxic genuïns. Passa com en les parelles "secar i eixugar", "fregar i escurar", "netejar i torcar", "doblar i doblegar" i tantes altres.

El castellà no fa distinció entre les 'parts o peces dures que formen l'esquelet dels vertebrats', que nosaltres diem "os", i la 'peça dura, compacta i llenyosa que conté la llavor d'algunes fruites com l'albercoc, la bresquilla, l'oliva' i moltes altres, que en valencià anomenem, en general, "pinyol". A tot això diuen "hueso", té igual que siga un os de la cama o d'una altra part dels vertebrats o siga un pinyol. No obstant això, tant els diccionaris valencians com els catalans també donen per bo que es puga dir "os" a allò que, en general, diem "pinyol", però en la pràctica (dit amb prevenció)sembla un calc innecessari. De tota manera farem molt bé de no eliminar els pinyols, que poden ser molt bons per a llavor. D'ossos ja n'hi ha massa.