Quan Rajoy va nomenar Arias Cañete ministre d'Agricultura i Medi Ambient immediatament vaig sentir una mena d'angoixa. El recordava de quan va ser ministre d'Aznar i alguna cosa em va quedar en el subconscient que em va fer sentir-hi refús ja d'entrada. Després vaig anar recordant alguna de les seues declaracions en d'aquella època i vaig veure justificat el meu temor. Arias Cañete era aquell que havia dit que el Pla Hidrològic Nacional, amb el consegüent transvasament de l'Ebre, es faria "por cojones". És també el qui, volent-se fer el graciós, amollava frases pejoratives contra les dones, que en aquells moments foren objecte de vàries protestes. I també és el que, ja en l'oposició, manifestava unes opinions impròpies referides als immigrants, deixant caure que no són bons cambrers, que saturen els hospitals i coses així. Sense oblidar que també ha vingut a reconèixer que els temes mediambientals no són allò que domine. Doncs bé. La qüestió és que aquest ministre vol reformar (o derogar, no recorde) la Llei de Costes per fer la costa més rendible econòmicament. I també vol explotar el turisme en els parcs nacionals. Les seues manifestacions en conjunt permeten interpretar que la seua idea és posar el medi ambient al servei de l'economia. I això fa por, sí senyor, perquè, independentment que la Llei de Costes s'equivoque en algunes coses que caldria corregir, no podem oblidar que en els darrers 20 anys s'han destruït vora vuit hectàrees de terres costaners cada dia, aconseguint que la major part de costa susceptible de ser urbanitzada ho siga. No cal dir que l'enorme pressió sobre el litoral ha destruït marjals, que són espais de biodiversitat per excel·lència, i dunes, que són eficaces en la protecció front els marejols, entre altres virtuts ambientals que posseeixen. S'ha destruït flora i fauna i s'ha contaminat extraordinàriament la mar. En aquesta situació, protegir la costa i el medi ambient en general és tasca prioritària i, sincerament, em preocupen les possibles accions d'aquest ministre. Em preocupa per la manca de sensibilitat i d'interés ambientalista que mostra i perquè, segons diuen, alimenta set cotxes propis i té 325.000 euros en accions de companyies petrolieres que no són molt mirades, precisament, a l'hora de contaminar.