Jordi d´Àustria va nàixer a Gant en una data desconeguda i va morir a Lieja, el 1557. Fill natural de l´emperador Maximilià I, va ser oncle del cèsar Carles, per influència del qual va estar nomenat arquebisbe de València, el 1538, i després, el 1544, bisbe i príncep de Lieja. Durant el seu mandat va residir majoritàriament a Villar de Benaduf, a la comarca dels Serrans, que des de llavors passà a anomenar-se Villar de l´Arquebisbe. Un dels majors problemes a què hagué d´enfrontar-se fou el dels moriscos, per als quals sembla que va redactar les Intruccions e ordinacions per als novament convertits del regne de València, amb l´auxili d´Antonio Ramírez d´Haro, bisbe de Ciudad Rodrigo, com s´indica a la primera edició de l´obra. Ramírez d´Haro, a més, havia estat inquisidor apostòlic i comissari reial a les terres valencianes per al govern espiritual i temporal dels moriscos per dessignació de Carles I, i malgrat que no sabem si aquelles disposicions arribaren a imprimir-se durant el temps que fou arquebisbe de València don Jordi d´Àustria, sí que ho foren després, en diverses ocasions, per manament de l´arquebisbe don Martí Pérez de Ayala, demostrant la preocupació del bisbat respecte al problema.
L´obra degué estar inspirada per l´arquebisbe don Jordi, però la seua redacció degué anar a càrrec d´algun fill del regne que controlava la llengua i coneixia de prop la problemàtica, fins al punt de poder redactar aquell breu tractat que pretenia, sobretot, a més de donar unes «instruccions que los novament convertits del present regne de València han de servar», ser d´utilitat als rectors i capellans destinats als llocs on habitaven majoritàriament els nouconvertits. També hi ha ordinacions referides als alguatzirs dels llocs i als visitadors d´aquelles poblacions. La part més interessant del text conté una sèrie de disposicions referides a l´antroponímia, als ritus i costums dels moriscos, totes elles adreçades a assimilar aquella minoria ètnica i religiosa a la cultura catòlica dominant, cosa que, com és ben sabut, no va estar possible, i acabà amb l´expulsió del 1609. L´edició de 1594, per tant, representaria una de les últimes temptatives per predicar la fe cristiana entre els valencians de moriscos. Una de les últimes temptatives d´integració. O d´imposició.
