Entre les opinions irrisòries que intoxiquen la catàstrofe macabra que se celebra a Madrid, anomenada "judici a Garzón", en destaquen tres. Primera: que s'hi ventila una qüestió relacionada amb la "personalitat de Garzón" i els seus gloriosos o criticats actes. Resposta: ¡quin descobriment!; però, si se'l condemna -pretensió dels instigadors del judici-, pren importància la segona. La segona: que és una qüestió tècnica justificada, o siga, relacionada amb els mètodes d'un jutge en relació a lleis vigents, i no amb el tema afectat per tals mètodes. Resposta: ¡com si el tema afectat no foren els crims del franquisme en un aspecte humiliant, la desaparició impune de desenes de milers de persones! Cosa que duu a la tercera opinió -i que sembla el darrer refugi del programa del judici-: que és una qüestió espanyola ja resolta, i que cal mirar-la amb ulls jurídics espanyols, és a dir, els de la vella Llei d'Amnistia.

Suposant que, en efecte, fóra així, ¿què passa amb la recent Llei de la Memòria Històrica? Però, a més, ¿què passa si aquella Llei d'Amnistia és contrària al Dret Internacional, i emparara crims contra la humanitat? ¿Serà per això que es justifiquen ací excuses presumptament jurídiques per a la impunitat, que no s'han aplicat, per exemple, a Llatinoamèrica, i que cal defensar la justícia, si es refereix a qualsevol altra dictadura o crim... però en un altre país?

Suposant que no siga prou l'evident silenci soterrat de milers de ciutadans durant el franquisme: ¿si entre les víctimes hi ha gent que no és espanyola, o els crims són contra espanyols produïts a l'estranger? ¡Ah! ¡La impunitat no estaria protegida pels murs de les fronteres d'Espanya! Però tal pretensió és una frivolitat macabra, si pensem, per exemple, en els centenars de ciutadans espanyols enviats i assassinats en camps de concentració estrangers, en la mateixa època, amb responsabilitat, per exemple, de Serrano Suñer, instigador, per cert, de l'anomenada División Azul: la memòria d'aquells tètrics episodis de la seua biografia, vinculada a Castelló de la Plana, hi ha protagonitzat encara fa uns dies un enèsim oprobi municipal.

Mentrestant, en la dramàtica sala de Madrid, s'excusen i es pretenen silencis, també matèria de judici de la humanitat.