Diu el refrany que febrer és un mes mentider. I no li falta raó. Començant per la seua mateixa existència: febrer no figurava a l´antic calendari romà fins que l´implantà Juli Cèsar i li donà 29 dies. Però ai de la vanitat dels poderosos! Quan el Senat romà consagrà el mes Sextilis a l´emperador August —posant-li per nom agost— i s´adonà que tenia un dia menys que el del seu antecessor assassinat —el juliol de Juli Cèsar—, decidí igualar a 31 dies els dos mesos imperials furtant-li una jornada a febrer i deixant-lo coix per a sempre. «Febreret, el curt, / de dies sols vint-i-huit, / però els anys de traspàs / vint-i-nou en trobaràs».
Això és enguany: un any de traspàs o bixest. I si ja per inèrcia mata més el febrer que el carnisser perquè és traïdor, borrascós i gelador i si ve curt és pitjor que el turc, en anys de traspàs encara arriba més brau i tossut i, tradicionalment, se l´ha considerat de més mal averany. L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp! I qui s´hi jugue el jornal o les garrofes a l´horta i vullga conéixer per on aniran els tirs del que queda d´hivern, que mire al cel aquest dijous, dia de la Purificació (dia 2). «Si la Candelària plora (és a dir, si plou), l´hivern és fora; si riu (si fa sol), el fred és viu. Ara bé: tant si riu com si plora, mig hivern és fora. I tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l´hivern encara ha de passar. I si ni riu ni plora, ni dins ni fora! Un munt de combinacions —el frebrer enganyós…— preparades per a no errar.
Parlàvem de mentides i enganys. Repassem-ne alguns. El més gros és el de sant Valentí (dia 14). Ens el venen com a patró dels enamorats importat per la tradició anglosaxona i ha pogut desplaçar al nostre sant Donís i la seua bonica mocadorà del 9 d´octubre. Però l´engany —desmemòria al marge— va encara més lluny. A la nostra terra, a Sant Valentí l´hem tingut històricament per «patró dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires» (Joan Amades dixit). Així ha acabat el santet: embolicant i enganyant a una majoria que es veu obligada a gastar-se autèntiques fortunes per a ser enamorats d´un dia i festejadors per mandat social.
Amb tot, encara hi ha més falsetats amb les que combreguem aquesta trentena. Per exemple, les del cicle Carnestoltes-Quaresma que començarà el dia 16 amb el dijous gras o dijous llarder, tradicionalment considerat com l´inici del carnestoltes i un dia en el que el poble es fartava de menjar carn i embotit. Llevat del costumari popular i d´un grapat de nostàlgics, ja s´ha posat fi a la grisor de la Quaresma com a un període encadenat de dejunis, abstinències, rosaris, via crucis, novenes, tridus, quinaris o septenaris que s´inicien amb el dimecres de cendra (dia 22) i les seues paraules místiques: «Memento homo quia pulvis es et in pulverem reverteris». Tots som pols, però interessadament subjugada pels qui ens la posen al front.
Ara, com tot això ha passat a la història, el temps de carnestoltes (paraula que ve de l´expressió llatina domenica ante carnes tollendas, "el diumenge abans de llevar les carns") ja ha perdut el seu sentit originari d´excessos i desficacis anteriors a les privacions i els rigors quaresmals. Aleshores, tenen hui sentit eixos set dies de disbarats que inunden Pego o Vinaròs? Potser no massa. Però benvinguts siguen com a incruenta venjança per totes aquelles quaresmes fanàtiques que alguns han sofrit. Així és que fem cas al poble i demanem «Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua, de huit en huit dies; Quaresma, no tornes més».
Els afectes de sogra…
Fins que arribe la quarantena quaresmal podem gaudir de la natura, que ja comença tímidament a somoure´s. Perquè pel febrer, trau flor l´ametller i els teuladins comencen a emparellar-se. Ara bé: si va i prenim fred de tant d´estar al ras avistant els pardals i de passejar vora els gelats ametllers que resisteixen als bancals oblidats, sempre ens quedarà aclamar-nos el divendres (dia 3) a «sant Blai gloriós, que ens cure la tos». Però això és un engany més, perquè qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l´abril també. Aleshores, no hi ha veritats a febrer? Ací en va una verinosa: «Els afectes de sogra són com els dies de febrer: pocs, curts i freds».
