El Louvre presta les estampes anatòmiques de Crisòstom Martínez al Muvim

R.V.M., València.
El Atlas anatòmic de Crisòstom Martínez és conegut com una fita doble en la història de la medicina i en la de l´Art. Els gravats d´aquest valencià del segle XVII han deixat una influència internacional com va assenyalar ahir, en la seua intervenció, Joan Bordes, el comissari de la mostra que es va inaugurar al Museu de la Il.lustració i la Modernitat (Muvim).
La mostra recupera així un dels grans noms de l´art sobre paper- una de les línies de treball del Muvim, com va remarcar el seu director, Roman de la Calle-, i per primera volta exhibeix a València les dues grans planxes, que ha prestat el Louvre al museu de la Diputació de València.
Crisòstom Martínez se´n va anar a París el 1687 per tal de conèixer millor l´art que practicava i també l´anatomia, que havia après, col.laborant amb metges valencians como Joan Gil de Castelldases - era el moment en el qual els Novatores feien per treure la Universitat de València del ensopiment-i és ben curiós que fora perseguit com a espia a França i eixira del país el 1694, i en realitat el que feia era aprendre de la ciència moderna ( i va patir una malaltia malgrat la qual va treballar de valent dos anys).
D´ altra banda, un cop fetes les dues planxes anatòmiques qui li donaren anomenada internacional -amb un text en francès-, se li quedaren 300 estampades però no relligades i van ser adquirides per un jove anatomista, William Cowper que va afegir un text explicatiu, que en editar-se a Londres(1698) el va convertir en una autoritat mundial en la matèria al llarg del segle XVIII amb dues edicions a Leyden.
Però l´Ajuntament de València ha conservat un quadern amb 24 gravats o estampes de Crisòstom Martínez, lliurades no se sap com, després d´anar-se´n a París, per les quals li havien entregat 200 lliures. I anaven acompanyades d´una explicació o discurs i tot le conjunt li costava a la Casa del Comú 800 lliures, una fortuna de l´època segons indica al cactàleg Juan Bordes.
Aquestes làmines, algunes inacabades, amb retocs amb tinta xinesa, altres semblen sols proves, havien estat doblades... Bordes no ha trobat senyals que l´ajuntament li pagara res mai per la feina i les penalitats.
Però la publicació a París de Les nouvelles figures de proportions et d´anatomie du corps humain va llençar per tot el món i li va guanyar l´admiració dels experts, tant de l´Acadèmia, como els artistes , i ell mateix era conscient que ara li resultava més interessant de dirigir-se als artistes si no tant per als metges o anatomistes.
La mostra de Martínez doncs permet al Muvim avançar en dues vessants, la de la il.lustració i la de la modernitat i revisar una època històrica del gravat valencià i europeu.
Últim diseny austríac
El Muvim inaugurava ahir una segona mostra no meneys important i per al públic jovenivol, més vistosa, la de UDA(ültim diseny austriac). L´objectiu, confesat pel comissari, Christian Knechtl és«fer visible el diseny que ens envolta» i que en bona mida passa dseapercebut, perque estem acostumats . «Tot és diseny» deia per la seua banda Roman de la Calle en al presentació general que va fer de les dues mostres. I el que vol remarcar és «l´aspecet creatiu». però abasta diversos camps, com ara l´agriucvltuar ecològica, la depuració de les aigües, el mobiliari, el diseny industrial del tèxtil, el del vidre- un exemple el gran Adolf Loos- i també els experiments de la transportació per la qual «un quàntum o fotó que es separa d´altre fa el mateix» i tot seguint-ne un es pot saber què ocorre amb l´altre...Però també el diseny aplicat als motors -les KTM, que guanyen el París-Dakar-i també el dels discos. «ací ens divertim» va assenyalar el diputat de Cultura, Vicent Ferrer.