Veig faenejar gent de la casa amb rams de flors per portar-los al cementeri on cada any es fa la visita obligada als difunts de la família. És la festa de Tots Sants, que arriba en un moment ple de significat de l´any, en la tardor en què sembla que la mateixa natura cau malalta i mor. Cauen les fulles de molts arbres i s´ha acabat el temps de les collites, de la sega, de la verema? M´agafa rellegint, precisament, un text de Manuel Baixauli, de L´home manuscrit: «Una nit de tardor, algú s´enfila pel mur posterior del cementeri de Sueca. La nit era clara, la lluna plena. Feia olor de xiprer». I quan arribe a «És la nit de les Ànimes. L´única de l´any en què (els morts) eixim i xarrem», em pose a recordar com vivia, aquests dies, de menut: amb respecte i un cert temor. Ma mare encenia les animetes, minetes en deia, una mena de torçudes o xinxetes que suraven dins d´uns gots que contenien oli. I això ho feia perquè deia que si les ànimes de la família que eren al purgatori trobaven bona acollida quan tornaren a casa, anirien directes al cel. I si no eren ben rebudes, romandrien com a ànimes en pena. Era la creença compartida amb altres cultures que les ànimes dels avantpassats retornaven a la llar familiar. Ací, però, fins i tot, sabien quan: a partir de les dues de la vesprada del dia de Tots Sants fins l´endemà a la mateixa hora. Mentre enyorava aquells moments de la meua infància, va sonar el timbre i em vaig dirigir cap a la porta. I, en obrir, em vaig trobar una colla de xiquets i xiquetes disfressats de fantasmes. El més agosarat m´amollà: «Si no ens dónes caramels, tindràs un sofriment». Com que no en tenia a casa, de caramels, vaig haver de patir el sofriment, que va consistir en un bon grapat de confeti. Allò era Halloween, que és la mateixa tradició que la nostra, heretada també dels celtes, però que ens arriba per via de la globalització. Com de menut que és el món!
