Amb tren

Salvador Vendrell

Si vols anar a Madrid, ho tens molt fàcil. Agafes l´Alaris i, mentre lliges els diaris i veus una pel·lícula, arribaràs a l´estació d´Atocha, a cinc minuts de La Venus de l´espill de Diego Velázquez, sense cansar-te, sense les incomoditats de conduir el teu cotxe per una ciutat que no controles. Si ara ho veus tan senzill i confortable, com serà quan funcione això de l´AVE? Hauran de ser molt grans els canvis i moltes les millores o no podràs entendre la murga que et donen cada dia amb l´endimoniat trenet. Mentre acaben de fer les obres, t´hauràs de conformar amb allò que tens. Seu tranquil·lament i comença a mirar una estoneta la pel·lícula, però si fan Copyng Beethoven, alça´t i vés-te´n al bar en el mateix moment que el mestre diu a la seua copista: «Sóc una persona molt difícil senyoreta, però em consola que és Déu qui m´ha fet així». Sí, lleva´t els auriculars i vés-te´n a fer un mosset, i comprovaràs, mentre avances balancejant-te pels corredors dels vagons, que les xiques lligen llibres voluminosos i la majoria dels xics, diaris esportius i pantalles de mòbils i portàtils. Tu ja saps que no es tracta d´una coincidència del dia. És un fet que has pogut comprovar manta vegades. Al bar, mentre esperes l´entrepà, obri el diari i, si tens sort, hi trobaràs Alfonso Guerra, que, com sempre la dirà ben grossa: «Les turistes en biquini van fer més per la transició que molts polítics». Un mestre a l´hora de donar titulars als periodistes, et dius. Fas l´últim mos, tanques el diari i tornes al teu vagó a buscar el teu seient. Posa´t de nou els auriculars en el moment que la copista pregunta a Beethoven si és feliç, i ell s´enfada. Queda´t un poc i escolta el tros de la Novena simfonia i, quan pare la música, torna-te´n al bar a fer-te un café i a contemplar, de nou, com les xiques continuen llegint els seus llibres tan grossos.