Un dels efectes inevitables de la calor pròpia d'estes dates de l'any és la "suor". Es tracta d'un líquid compost d'aigua, urea i sals minerals secretat per les glàndules sudorípares de la pell amb la funció de regular la temperatura del cos. La "suor" és també una metàfora de l'esforç, usada recurrentment des del mateix llibre del Gènesi: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front".
Des d'un punt de vista lingüístic, la paraula "suor" té dos elements remarcables. El primer, la pèrdua de la "d" intervocàlica respecte a l'ètim llatí; i el segon, el canvi de gènere, que en valencià ha passat a ser femenina. En francés, la forma equivalent, "sueur", també és de gènere femení. En altres idiomes, com el castellà "sudor" o l´italià "sudore", s'ha mantingut tant la "d" originària com el gènere masculí de la llengua mare.
