La «platja» és una franja de terreny pla situada a la vora del mar formada per l'acumulació de materials inorgànics (roques dissoltes, que poden anar des de minúsculs grans d'arena fins a cudols d'una certa grandària) o orgànics (restes d'esquelets i closques d’origen calcari). La paraula «platja», provinent del llatí «plagia», significava originàriament 'pendent, vessant', i ha anat adaptant-se a les diverses llengües peninsulars reflectint els trets fonètics de cada parlar. La forma valenciana coincidix fonèticament amb la variant italiana antiga «plaggia» (que després evolucionà a «spiaggia»); en castellà, davant de la dificultat d'articular el so palatal, passà a dir-se «playa»; en portugués, la «l» líquida es transformà en «r»: «praia».
