Durant l´estiu, la sesta és molt més freqüent que en altres períodes de l´any. La pràctica ve de lluny. Jaume Roig ja en deixà constància en l´«Spill»: «Tots nuus dormíem / ensemps les sestes; / dijous e festes». Una breu dormida després de dinar permet recuperar energies per a la resta de la jornada. La paraula «sesta» prové del llatí «sexta», que, segons la divisió canònica romana del dia, corresponia a les dotze del migdia. Precisament per això, la «sesta» rep també el nom de «migdiada». En anglés, en alemany i en italià s´ha incorporat la paraula «siesta» a partir de la forma castellana; en francés i en portugués també, però adaptada com a «sieste» i «sesta», respectivament.
