La paraula «tornado» té tota la traça, per la seua terminació, de ser un castellanisme. I en part ho és. Però només en part. En realitat, ens ha vingut a través de l’anglés, si bé l’anglés l’havia pres prèviament del castellà «tronada». En el viatge d’anada i tornada d’un idioma a l’altre es distorsionà formalment amb una metàtesi en la primera síl·laba (de «tro» a «tor») i un canvi de la vocal final (de «a» a «o»), i sobretot s’especialitzà semànticament.
Així, transvestit completament, el «tornado» ha passat a designar una massa d’aire en forma de columna que gira impetuosament formant grans cercles; la part superior de la mànega penja d’un cumulonimbus, i la base, quan entra en contacte amb la terra, sol arremolinar tot allò que troba amb un gran poder destructiu.
Més informació...
