Blanca

21.09.2016 | 04:15

Se li diu «blanca», però té el cap, el bec, el llom, la cua i les potes negres: un negre iridescent que, segons els reflexos del sol, pot adquirir tonalitats blavenques o verdoses en les ales i la cua. El ventre està cobert de plomes blanques. En moltes llengües és coneguda amb un nom de dona: «urraca» en castellà, «margot» en francés, «mag» (acurtament de Margaret) en anglés.

La cultura popular li atribuïx històries fantàstiques. Entre nosaltres té fama d’avara, perquè es creu que s’ho guarda tot, especialment els objectes brillants; a Anglaterra es considera una au de mal averany; a Escòcia, si està parada en una finestra, s’interpreta com un auguri de mort imminent; però a la immensa Xina es veu com un signe de plàcida felicitat. Tot varia segons els ulls amb què es mira. Si sentim curiositat, podem recrear-nos observant les blanques en els nostres parcs i jardins amb el seu xarroteig inconfusible.

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook