La paraula «paradoxa» és un terme propi de la filosofia, pres per via culta directament del llatí, que al seu torn l’havia agafat del grec. Està compost pel prefix «para», que significava ‘contrari’, i «doxa», que volia dir ‘opinió’. La paradoxa, per tant, s’entenia originàriament com una opinió contrària al sentir comú, a la idea general que la majoria de les persones tenen sobre alguna qüestió. Partint d’este sentit primigeni, la paraula «paradoxa» ha ampliat el seu camp semàntic per a passar a designar una contradicció conceptual aparent entre els termes d’una sentència. Hi ha paradoxes que, per motius diversos, han adquirit una gran difusió, com «només sé que no sé res», atribuïda a Sòcrates. O alguns eslògans certament paradoxals del Maig del 68: «prohibit prohibir», «siguem realistes, demanem l’impossible».
