Quan sentim la paraula «primícia», actualment l´associem a una notícia que es dóna a conéixer per primera vegada. Però, des d´un punt de vista cronològic, este sentit és l´últim de la fila. A penes fa trenta anys que s´incorporà als diccionaris. Les «primícies», originàriament, eren les primeres collites d´algun cultiu. En el marc ideològic i religiós dels pobles primitius, les primícies es convertiren ben prompte en una ofrena ritual dels primers fruits als déus. Estos actes es feien amb l´esperança que els déus, complaguts amb el gest dels llauradors, els foren propicis en el futur. Però estos generosos dons es transformaren en una obligació tributària que s´atorgava a benefici de l´Església, i que s´ha mantingut vigent fins a ben entrat el segle XIX. Els Furs de València ja regulaven detalladament quan havia de fer-se efectiu este impost: «ans lo comprador sia tengut de donar e pagar lo delme e la primícia».
