El «poliol» és una planta herbàcia, molt aromàtica, de fulles ovals i flors rosades o liles, que creix en llocs humits per tota la conca mediterrània. El nom prové de la forma llatina «pulejum», diminutiu de «pulex», que significa 'puça'. I no és casualitat que el nom de l'herba tinga una relació amb el nom de l'insecte, ja que antigament es cremaven les restes de poliol dins de les cases per a foragitar-ne estos incòmodes paràsits.
L'«Spill» de Jaume Roig és un dels primers llibres de la nostra llengua on es documenta el nom d'esta herba: «lo poliol / secat al sol / veuràs florit, / a mija nit». Se li atribuïxen moltes virtuts remeieres: des de l'expulsió de gasos fins a la regulació de la menstruació, i inclús valors afrodisíacs. Segons els llocs, esta planta rep també els noms de «boriol», «calamenta», «catameus» i «rementerola».
Més informació...
