El «plàtan», concretament l’espècie anomenada «Platanus hispanica», és un arbre de tronc gruixut i esvelt, recobert de plaques jaspiades, de tonalitats grisenques i verdoses; la copa, amplíssima, està enormement ramificada, amb unes grans fulles palmades i uns fruits redons recoberts de pèls. Hem incorporat este arbre al nostre paisatge urbà en jardins, bulevards i grans vies. Possiblement, el plàtan és, com cap altre arbre, la representació icònica de la tardor. Les seues fulles, que passen d’un verd intens a un groc pàl·lid per a acabar en un marró secallós, quan cauen a terra formen un tapís d’elements volàtils que el vent bressa a voluntat.
El «plàtan» és també un espai on es congreguen les persones per a protegir-se del sol a l'estiu. A l’ombra refrescant d’este arbre Hipòcrates ensenyava als seus deixebles i redactà el jurament ètic que ha servit de base per al codi deontològic de la medicina actual. Per això ha esdevingut també un símbol de saviesa.
