Els valencians tenim fama de malparlats. I potser és una fama justa. Potser tenim una mentalitat que ens fa rebutjar els eufemismes o altres recursos retòrics que emmascaren el que volem dir. Potser és degut a un passat rústic del qual no ens hem després. Segurament, són moltes les raons que fan que usem paraules que sobten els altres perquè les consideren grosseres.
Siga per la raó que siga, el cas és que, efectivament, és constatable que els valencians usem profusament la paraula «merder» per a referir-nos a una situació on regna el desorde i la confusió. Es tracta, no cal dir-ho, d'una forma pròpia de l'expressió col·loquial; però el registre col·loquial és el que fem servir la major part del temps. En algun moment ens posem formals, inclús solemnes; però la resta del temps vivim en el col·loqui distés. Sense miraments ni pretensions de refinament.
Més informació...
