Antigament, l'adjectiu «excusat», a més del significat de 'disculpat', tenia també el sentit de 'secret, ocult'. I en eixe sentit l'utilitzava en el segle XIV Francesc d'Eiximenis en el seu «Tractat de la luxúria» quan deia que «Isqueren per una porta escusada». Però d'este secretisme genèric passà a significar la dependència concreta d'una casa on les persones es recloïen per a fer en la intimitat més estricta les seues necessitats fisiològiques. Joaquim Martí Gadea, en «Tipos, modismes y coses rares y curioses de la Terra del Ge», ja es referia de manera explícita a este sentit específic de la paraula «excusat» amb una relació de sinònims: «lo que els vells dien la secreta, l'escusat, el comú». El que resulta curiós és que, en 1908, quan Martí Gadea publicà el llibre, ja considerava que «excusat» era cosa de vells. Ara ja, definitivament, és una relíquia.

Més informació...