Antigament, la paraula «cota» designava un vestit que cobria el cos des del coll fins als peus. A partir d'este nom es creà el verb «escotar» per a referir-se a l'operació de tallar la tela per a ajustar-la a les mides de cada persona, i posteriorment es generà encara el derivat postverbal «escot» per a indicar l'obertura superior del vestit per on emergia el cap, amb especial referència a la part de davant, que deixava visible una part del pit.
Segons les tradicions socials i culturals de cada moment històric, l'escot dels vestits femenins ha anat pujant o baixant de manera capritxosa. Exactament igual que la llargària de les faldes. En certes èpoques eren habituals els escots generosos, que mostraven sense pudor l'inici dels pits, i en altres, en canvi, s'ocultaven els turmells, no fóra cas que eixes torbadores prominències òssies despertaren desitjos concupiscents en respectables barons de recta moralitat.
Més informació...
