L'acumulació d'aigua que queda en les concavitats del terreny després de ploure es designa en valencià amb diverses formes. La més general, sens dubte, és «xarco». Se sol considerar un castellanisme, i probablement ho és, encara que també és la forma habitual en portugués. En valencià l'ús d'esta variant es documenta ja a mitjan segle XV en la «Primera part de la Història de València» de Pere Maria Beuter i actualment apareix registrada també en un gran nombre de topònims de gran tradició.
Per a expressar esta mateixa idea, també s'utilitzen les formes «bassal» o «bassot», derivades de «bassa», sobretot per a referir-se a una acumulació important d'aigua; també es fa servir la forma «toll», a vegades reforçat com a «toll d'aigua», tot i que originàriament s'usava només per a referir-se a un lloc més o menys profund d'un riu o d'una séquia on s'acumulava l'aigua amb poc de moviment.
