La paraula «condó», com segurament saben bé els lectors, amb un incansable afany d'eixamplar el seu bagatge lèxic, designa una funda de material elàstic amb què es recobrix el penis abans de practicar el coit per a evitar la fecundació o les malalties de transmissió sexual. Es creu que este vocable prové del nom d'un higienista anglés del segle XVIII anomenat Condom, metge del rei Carles II d'Anglaterra, que ideà un eficaç artifici amb els intestins de les ovelles lubricats amb oli per a protegir el monarca del risc de contraure sífilis en les seues incursions per alcoves alienes. Amb tot, no se sap si era molt eficaç o no l'utilitzà adequadament, ja que tingué una prolífica descendència: dos fills naturals i catorze fills bastards reconeguts.
Alguns diccionaris de la nostra llengua també arrepleguen la forma «condom», tal com es diu en anglés, en francés, en italià i en moltes altres llengües. I, dins del propi idioma, este popular invent també presenta una gran varietat de noms: «preservatiu», «profilàctic», «goma», «funda», «caputxa», «caputxó», «capot»... I és que hi ha tantes situacions i contextos que no és possible un únic nom.
Més informació...
