La paraula «testaferro» prové de l'expressió portuguesa «testa de ferro», que significa literalment 'cap de ferro'. Es tracta d'una expressió que començà a popularitzar-se a principis del segle XIX, i que posteriorment es lexicalitzà amb la forma fusionada «testaferro».
El seu significat fa referència a una persona que figura nominalment com a representant visible d'un negoci o d'un contracte, però en realitat el seu nom només servix per a ocultar la identitat del verdader beneficiari de les transaccions. És, per tant, el col·laborador necessari per a la comissió d'un frau.
Però l'ús de la paraula «testaferro» cada vegada s'ha estés a més àmbits, com queda de manifest en este fragment del llibre 'Nosaltres els valencians', de Joan Fuster: «potser va tenir-hi una part influent el dominic Ferrer, testaferro del Papa Luna», en què fa servir el mot amb un significat de persona que actua seguint les directrius o salvaguardant els interessos d'algú altre.
Més informació...
