La paraula «tempestat» deriva del llatí «tempestas», on tenia un sentit neutre, per a referir-se a l'estat del temps atmosfèric, fóra bo o roín. Però en valencià, i en general en les llengües romàniques, la paraula «tempestat» s'ha associat a una pertorbació violenta de l'atmosfera acompanyada de forts vents i precipitacions intenses, i especialment la que comporta una agitació violenta de la superfície del mar.
La forma «tempesta» té un sentit equivalent, encara que literàriament sovint s'ha utilitzat en sentit figurat, per a referir-se a una situació de conflicte emocional, amb crits i baralles, i així és com la usava Ausiàs March en un preciós poema en què, parlant d'ell mateix, confessava que «Yo son aquell qui·n lo temps de tempesta, / quant les més gents festegen prop los fochs / e pusch haver ab ells los propris jochs, / vaig sobre neu, descalç, ab nua testa, / servint senyor qui jamés fon vassall».
Estes dos formes tenen també els seus correlats en les llengües del nostre entorn: en castellà, «tempestad», i en portugués, «tempestade»; en francés, «tempête», i en italià, «tempesta».
Més informació...
