La paraula «mag» té una història molt antiga. Prové del persa antic «maguix», que passà al grec com a «magós» (en plural, «magoi»), i d'ací al llatí «magi» (d'on derivaren entre altres «magister» i «magisterium»). I és que, efectivament, els antics mags no feien màgia, almenys en el sentit en què l'entenem actualment; sinó que en la tradició zoroàstrica, la religió dels antics perses, els mags eren hòmens de ciència, especialment versats en el camp de l'astrologia.
I per això en la versió valenciana del passatge de l’Evangeli segons sant Mateu que dóna notícia del naixement de Jesús la paraula grega «magoi» s'ha traduït per «savis»: «Després que Jesús va nàixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient». Ni reis ni mags. Com en anglés, on es parla igualment de «wise men» ('hòmens savis').
