La paraula «encens» prové del llatí «incensum», que significava 'encés'. La pràctica de cremar certes substàncies per a generar un ambient perfumat prové de la cultura oriental. Inicialment, la crema d'encens era considerat pels cristians una pràctica pagana; però prompte s'assimilà com a símbol de purificació en els rituals funeraris, en part per la necessitat de contrarestar les males olors que desprenien els cossos en procés de descomposició.
L'encens inicialment era una resina extreta de l'arbre boswèl·lia sacra, també conegut com a «arbre de l'encens». Esta resina rep específicament el nom de «olíban»; en anglés, de fet, s'anomena «frankincense», és a dir, 'encens verdader'. Però, davant de les dificultats de proveir-se d'este preat producte, començaren a utilitzar-se altres substàncies aromàtiques, i per això passà a utilitzar-se la denominació de «encens» per a referir-se genèricament a qualsevol substància encesa d'origen resinós.
Més informació...
